MAI SEREM PERFECTES

Capítol 7-Axel- És un deure que els demés aprenguin

-          Com has deixat que aquesta tal Melanie et pegués?- Jo no l’hagués agafat del coll només, jo és que la matava- em diu la Paula, posant una cara d’assassina un tant graciosa.

-          Aquet tipus de persones no es mereixen ni això. No vull desaprofitar el meu temps amb aquesta estúpida.

I és veritat. No la vull tornar a veure en tota la meva vida. No vull pegar-li, no vull insultar-li, no vull mirar-la, no vull que visqui a la mateixa ciutat que jo. Simplement vull que desaparegui d’aquest món.

-          Ets massa bo algunes vegades. Jo a la tia aquesta no li deixava ni un cabell al cap. Has vist com t’ha deixat l’orella la estúpida aquesta?

-          Ja no em fa tant mal, tot i que crec que m’ha anat bastant bé que ens saltéssim les classes de després del pati. Tot i que, amb sang o sense, ens les haguéssim saltat igualment.

-          Doncs sí. Com pot suportar la gent estar allà tancada podent estar lliure aquí?

-          Ni idea. Són tots uns frikis.

Em poso còmode al banc en el que estem asseguts. La Paula, a la meva dreta, li dona una altre calada al seu cigarret. Com la envejo. El seus pares li compren tabac i el meus si s’assabenten de que fumo em ficarien a un reformatori. Sort que ella em compren i els comparteix.

-          Li puc donar una calada?

-          Es clar!- I em passa el cigarret.

-          Gracies.-Li dono un par de calades i se’l torno.

-          Doncs jo de tu li donava una bona lliçó a la Melanie aquesta- tornar a dir.

Un altre cop amb aquest tema… No ha quedat clar que no la vull ni veure? Tot i que sigui per pegar-li, em dona igual, no i punt. No. Vull. Tornar. A. Veure-la. En. La. Meva. Vida.

-          Deixa la gilipolles aquesta ja. Ja se les veurà més endavant com vagi tan xula per la vida.

-          Sí, que per a xulos ja estem nosaltres. Però… segur que no vols?

-          Que no, pesada.- I  acompanyo la frase amb un somriure, per a que no soni tan malament, tot i que en realitat sí que vull que deixi de parlar d’aquest tema.

-          Es que estic desitjant pegar-li. T’ha deixat l’orella feta una merda. Creus que si no fem alguna cosa no t’ho tornarà a fer? No, t’ho tornarà a fer si a ella li dona la gana. Ha d’aprendre. Ho has de comprendre, Axel. És pel seu bé.- I un somriure de complicitat li apareix a la cara.

-          D’acord, si et quedes més tranquil·la així, li pegarem. Demà et va bé?

-          No puc, he  quedat amb en Jonah per pegar al Marcos- contesta, decebuda- És broma.-Torna a somriure.-Fa molt que no pego al pobre noi. Bueno, doncs això, demà peguem a la ximpleta aquesta.

-          Sí, però millor quan sortim de l’institut, perquè a l’hora del pati els professors no ens deixaran en pau. Si estem al carrer podem pegar-la durant hores si et sembla bé.

-          Em sembla genial. M’acompanyes a comprar un altre paquet?- suggereix, sacsejant la bossa de tabac buida.

-          Clar, anem.

Però quan ens anem a aixecar del banc, veig una ombra humana desaparèixer al darrere de la cantonada de l’edifici que tenim al davant nostre. Corro per veure qui és el tafaner que ha estat escoltant-nos, però quan arribo ja ha desaparegut.