Capítol 9- Bel- Més
Observacions d’avui Melanie: Vull
creure que m’equivoco, però de moment, pels fets reals, la Melanie ha
caigut al patró. Puc arribar a pensar
que sempre ho ha estat, però no vull, no vull perdre l’esperança de que hi hagi
algú que es trobi en aquest punt, al dèbil y respectat a la vegada. A dèbil em
refereixo a aquestes persones sinceres, amables, altruistes… que s’enfronten a
les que no són així. Tot i que en realitat no son dèbils, perquè aquestes característiques
li donen una força molt major a la dels demés. Però és una simple forma
d’anomenar-los.
Encara
guardo l’esperança de que la Melanie es surti del patró. A caigut una vegada,
si cau més vegades no sé de què banda seguirà. Però ha caigut per mi, el que la
converteix en alguna cosa més estranya del que pensava. ¿Qui donaria la vida, o
qualsevol altre cosa, per mi? No té cap sentit. Això fa que la Melanie es
desviï vuit quilòmetres més enllà del patró. Però a la mateixa vegada, quan
l’Axel l’ha pegat, ha fet que s’acosti molt més. No obstant… després a tornat a
donar la cara per mi al ajudar-me, allà s’ha arriscat també. S’allunya, s’allunya
moltíssim del patró. Però ¿per què? Durant anys he estat estudiant a les
persones del meu voltant, algunes més que altres, depenent de les seves
característiques, la gent amb la que anava, la seva família, etc. I sempre ha
estat el mateix, sempre han seguit el patró, fins i tot els que jo pensava a vegades que es podrien salvar. Però no, tot
són iguals, menys ella. Sense cap dubte, és un estranya creació de la naturalesa,
o no. Pot ser és perquè és així. Va néixer per no seguir patrons. Però
necessito saber més. Més sobre ella, la seva família, els seus amics, y dels
seus sentiments. Sobre els seus sentiments no se res. El noi que he vist al
tocar el timbre…, crec que pot estimar-li ell a ella. Però ella a ell no ho sé.
Ell crec que és un any major. És estrany que sàpiguen que l’altre existeix, ja
que això dels cursos separa molt a les persones. Però sí que ha hagut casos com
aquest, així que no seria res fora del comú.
La vida de la Melanie sembla una vida com qualsevol altre, però guarda
molts secrets, guarda el secret, el secret de cóm sortir d’aquest patró que té
retinguda a tanta gent.
Primera observació Axel:
Crec que començar aquesta observació és totalment necessari. Avui m’he donat
compte de que ell també guarda molts secrets. Deixar-me anar a mi tan fàcilment
per anar a pegar a una altre persona és estrany. Mai no ho havia vist. Així que
crec que ell és una mica diferent als demés, o que els secrets l’obliguen a
ser-ho. Tot i així, a pesar d’això, l’Axel està més endinsat al patró que
ningú. És pràcticament impossible que surti, ja que es regeix a partir d’aquest
tipus de persones. A ell ja havia estat observant-lo un temps, però des del
primer moment vaig saber que era un clar exemple del patró. Però això d’aquest
matí ha fet que totes les meves idees sobre ell es barregessin i no quedés res
clar. Així que a partir d’avui l’observaré com a la Melanie. Ells seran el
centre de la meva investigació. En ells basaré tot aquest projecte. La Melanie
pot ser que es surti del patró. L’Axel no, per alguna cosa amaga, i vull esbrinar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada