TEXTOS

TAN SOLS UNA VEGADA, TAN SOLS L'ESPERANÇA

I llavors, el nostre amor va quedar en una promesa. En una promesa que els dos vam pensar que compliríem immediatament. Però les nostres espatlles es van fregar, les nostres mirades es van creuar i el nostre cor bategava en la presència de l'altre. Malgrat tot, les nostres paraules es van quedar allà, tancades sota els sentiments que impedien que sortissin. Elles van cridar el nostre amor als quatre vents, però nosaltres impedíem la trobada de les nostres veus. Les nostres paraules havien cobrat vida dins nostre i lluitaven per trobar-se. Però els nostres sentiments eren forts i el nostre coratge dèbil. La inseguretat ens va envair i es va apoderar de nosaltres. I tot va quedar en això. En una promesa que els dos vam pensar que compliríem immediatament. Però els sentiments van aconseguir fer callar les nostres paraules en aquesta última esperança. I tot va acabar allà, en una mirada rere l'altra, en el desig de poder tocar-nos a la fi, de poder donar aquest pas i deixar que els nostres llavis es trobessin tan sols per una vegada ...

NOMÉS UNA MICA DE LLIBERTAT

A vegades penso que no tinc llibertat, que visc amb la por del que puguin pensar de mi.  No sé com expressar aquest sentiment, perquè no el comprenc, no sé com ha pogut aparèixer allà. Un milió de dubtes apareixen al meu cap evitant que pugui pensar amb claredat i em pugui mostrar tal i com sóc. Pot ser penso massa en totes les coses que dic, que faig, que potser que faré... I això no em deixa viure en pau. Jo només vull mirar al cel i sentir que estic plena. Vull deixar de mirar-lo amb melancolia, vull que deixi de ser la meva escapatòria de la vida real per un moment i que es converteixi en un amic amb el que compartir somriures. No vull recordar el cel com una imatge que veig cada vegada que estic trista, vull mirar-lo amb felicitat; només vull que el cel sigui la meva marca de llibertat.

NOMÉS QUEDA EL TEU RECORD

Els dies passen, deixes enrere tot el que em vas dir, les promeses que em vas fer, totes aquelles paraules que pensava que eren certes. Tu segueixes endavant, jo encara visc en els records que totes aquelles conversacions em van portar. Encara imagino, somio, amb que algun dia tot canviï i les coses entre nosaltres dos tornin a ser el mateix de sempre.

Els dies, des de la teva marxa, tornen a ser com un paper en blanc, d’una monotonia amoïnant. Intento oblidar tot allò que va passar i faig tot l'esforç per tornar-me a aixecar, però cada vegada que ho faig el teu record em fa caure de nou, cada cop amb més força.

NO ÉS SUFICIENT

Tantes vegades he  pensat que l’amor ja m’havia fet prou mal; tants cops he afirmat que mai més m’enamoraria d’algú i que tampoc algú s’enamoraria de mi... I jo ja no sé dels meus sentiments. Apareixes als meus somnis sense preguntar i jo no puc parar de pensar en ells i de desitjar que mai caiguin a l’oblit. Però..., a la vida real tot es tan diferent, tan confús... Les papallones no ballen al meu estómac, quan et veig la meva ment no es paralitza i la meva llengua no es trava. I a la teva absència no puc parar de pensar en tu, en aquesta mirada de reüll que intercanviem quan ens veiem; en el perquè de mi, perquè encara no sé com t’has pogut fixar en algú com jo. En algú que no és massa bonic, en algú que es tan tímid, que no es molt divertit, que encara no sap ni tan sols el que vol i que li agraden les coses que els demés odien. En algú que no és tan perfecte com per a l’amor a primera vista.